El bosc/cap 5

Vaig córrer i córrer, a través d'aquell bosc, que d'una clariana vaig sortir, sense saber cap a on anava, m'anava endinsant en aquell bosc de poc frondós en sortir del túnel de la nevera, en una clariana, cap a un bosc frondós lluny de la clariana de la qual vaig sortir, corria i corria, parava sense mirar, enrere. Caminava un xic, quan estava cansat i tornava a córrer per allunyar-me d'allà, no volia que els satèl·lits del planeta m'atrapessin, ja que segur que els policies, o els de blanc que eren el servei secret d'Eurípides.

No volia ser enxampat, ja que seria el primer en caure a terra. vaig córrer fins que la meva ànima no podia més .

Vaig veure una soca buida enmig de aquell espès bosc i mi vaig anar amagar. esperant que no em trobessin , espantat , nerviós i poruc , amagat en una soca buida enmig de el bosc, que hi havia anat a parar de enmig de una megalòpolis plagada de persones , sense ben bé saber com hi havia anat a parar fugint de la justícia!

Vaig agafar , branques seques i verdes per tapar la entrada per dificultar els meus "suposats" perseguidors,Que em trobessin . Era un covard , si un covard , però un covard viu que per ara era el que importava , no tenia temps a pensar tot el que m'havia passat , la Mort brutal de la Mira ,el bàrman , l'aparició de el sistema , la fugida increïble a través de un túnel màgic darrere de un bar il·legal.

Estava cansat, tremolant de por, preguntant-me com havia acabat allà... i mort de por cansat de tant córrer em vaig quedar adormit en la soca de aquell arbre amagat lluny de els fets que havien succeït .

Em vaig despertar al dia següent encara atemorit sense saber ha on era , i que es el que estava passant , o com realment hi havia un túnel espacial que portava a un bosc des de el centre de la ciutat sense que el govern en tingues constància . també em preguntava com es que el "bar" tenía un túnel espacial , que només existia en els contes de ciència ficció que llegia, i encara més com és que després de tant fugir , no havia aparegut ni un sol policia ,en busca de la meva persona.

Al final vaig optar per sortir de aquella soca ha on m'havia amgat per veure el meu voltant i fins a on havia arribat.vaig sortir molt lentament i buscant si hi havia algú que em busques ho mires si sortia de la soca ha on m'havia amagat. 

ja era fora de el forat ha on m'havia amgat despres de aquella persecucio amb tants morts i sobretot de la meva amiga , estava fet pols sense saber ha on era , trist perquè havia perdut a una amiga per un assassí o un funcionari de el govern , encara sense entendre el motiu, era un bar ilegal per el que vaig veure , però no hi havia cap necessitat de matar a ningú, encara que hi hagués un macabeu com jo beben alcohol . 

Posar-nos alguna multa pér infringir el codi x-993 de estar en locals no aprovats per el govern i consumir , d'acord , fins i tot aplicar el codi x-994 que per el fet de servir a un macabeu enviar-ien a tothom a la presó per molt ilegal que fos el local, després de un judici injust decretat de tal forma per el govern , i en els anuncis públics dels mitjans de comunicació

Ciutadans ,de la Gran Eurípides , la llei X-994 garantitzara un judici injust on el ciutadà ira a la presó en consecuencia de servir alcohol a un Macabeu certificat .

-Govern de Eurípides ,Euripos ,Quintilis any 35 D.M -

vaig donar unes quantes passes observant el voltant , no hi havia cap ésser vivent , o no escoltava res de res , potser per la por que tenia , no escoltava res en un bosc ple de vida , per que al cap de 10 minuts vaig començar a observar en el meu entorn que no estava pas sol , simplement la por , m'impedia veure que el meu entorn estava ple de vida .

vaig començar escoltant els ocells quan la por va començar a minvar, i aleshores després de que la por per el que havia passat, vaig observar que a través de el sistema hi havia més coses que un observador ordinari sense entrenament de supervivencia, com jo , podria observar. 

El sistema em començar a ensenyar lineas de petjades d'animals i la trajectòria , les plantes de el meu voltant amb el seu nom cientific i comu a el sistema de eurípides , si eren comestibles o si eren medicinals , o qualsevol altre cosa un exemple era el següent :

Actium tomentosum (Actium (Sistema global eurípides X33))

Serveix per tractar la diabetis fent un batut preparat amb l'arrel disecada de bardana, amb mantega aigua sal,endulçant artificial i extracte de jengibre, preveu un augment dels nivells de sucre a la sang després de menjar a les persones amb diabetis .

Llàstima que no tingues cap bossa, per portar les coses que observava .Si no aquelles herbes ajudirarien a els macabeus de el meu planeta; Ja que no podíem accedir a el sistema hospitalari públic, o privat de Eurípides , ni a la medicina habitual ,per altres ciutadans considerats normals més moderns que les herbes . 

Al mercat negre em pagarien molts crèdits per les herbes i l'explicació de l'ús, ja que nosaltres els macabeus no tenen permès comprar res que no fos de la botiga governamental, que l'únic que oferia era, roba uniformada que declarava a un com a macabeu, la televisió amb l'únic canal del govern, i la ració diària que era una pastilla alimentària i 5 ml d'aigua, per 300 crèdits, i els macabeus guanyàvem com a màxim 1500 crèdits a la setmana regulats pel govern, a més el govern ens treia 50% un cop cobrat per la normativa que un macabeu havia de pagar la generositat del govern per evitar la purga de la seva persona, teníem de passar en el fons amb 750 crèdits a la setmana com a màxim.

Per això existia el mercat negre, si no com podíem sobreviure, ja que en el fons només podíem menjar un parell de cops per setmana un menjar que satisfeia la nostra fam, com també la prohibició al accés als medicaments per curar les nostres malalties. 

Estàvem sols només podíem subsistir amb prou feines. El mercat del submón ens permetia comprar i vendre coses que els altres éssers que convivien en el mateix sistema se'ls garantitzava hi ha m'és la majoria les obtindria de franc o a canvi de la feina dels macabeus.

Per aquest motiu, en aquell moment de desesperació a part d'estar trist per la mort de la meva amiga, i la meva fugida sense precedents, veure la riquesa al meu voltant en forma d'herbes que ajudarien al meu poble de macabeus a subsistir i no poder-les portar per salvar la vida d'un altre, em feia plorar, plorar molt.

Al cap d'una estona després d'acostumar-me a veure les coses d'una manera diferent de com havia arribat a aquest món, vaig decidir anar en una direcció a l'atzar, bàsicament per dos motius, el primer que no sabia a on estava la meva persona en aquell moment, i la segona, principalment, perquè encara que estigués en un bosc, perdut, com un sobrevivent o un excursionista perdut a les muntanyes, no era ni una cosa ni una altra, era un macabeu fugint, simplement. 

Lògicament, no vaig triar la direcció per la qual havia arribat, no era la persona més intel·ligent que existia, però tampoc era un idiota que els hi faria fàcil als meus perseguidors anant cap a ells.

Vaig caminar, caminar i caminar a través d'aquell bosc, cada cop més frondós, esbarzer, arbre, clariana, i tornem esbarzer, arbre, clariana, buscant una direcció o gent per veure cap a on calia dirigir-me, estava fugint, però era un ésser social, encara que fugis, m'agrada la companyia de la gent a més poden haver-hi botigues de queviures per poder fer un mos, per què després de tanta fugida, el meu cos em començava a demanar aliment, i com ja se sap que els llocs amb habitants hi solen vendre queviures

Vaig estar sense trobar cap camí durant dos dies, només vegetació arreu, i animals ferotges, que quan els percebia, buscava la manera d'evitar-los. Frisava per trobar algun rastre de civilització, algun poble, ciutat, camí, alguna cosa. El meu estómac, rugia ferotge de gana, encara que els bolets i altres que anava trobant pel camí, minvaven una mica la meva gana, i la set del camí, de tant em trobava algun rierol que me la feia minvar una mica;Al final vaig optar a arriscar-me a fer una mica de cacera o buscar alguna planta comestible amb l'ajuda del sistema si era possible, no podia continuar d'aquella manera, encara que trobes algun rastre de civilització, si arribava famèlic per molt que el camí m'anés aportant els nutrients bàsics, necessitava alguna cosa més que nutrients de supervivència.

L'única manera de continuar era que em poses a caçar, però no tenia cap armament, només el que portava en aquell moment, l'equipament bàsic de macabeu, i la cartera amb crèdits d'Eurípides, només portava una petita navalla que tenia el costum de portar a la butxaca del pantaló, de sobres per tallar fuet, obrir una llesca de pa o tallar carn, però insuficient per caçar a algun animal ferotge o herbívor per alimentar-me en aquells moments desesperats. Però en aquell moment vaig recordar la petita navalla que tenia vaig decidir agafar-la, no sé si va ser per un acte de nostàlgia dels bons moments que recordava amb la mira i en Jonàs a les barbacoes i els riures, o la desesperació perquè fos útil d'alguna manera. Vaig anar a agafar-la i en el moment de mirar-la vaig rebre un missatge sorprenent del sistema.

[S'ha detectat navalla bàsica amb xips ERT 54 de categoria Civil desactivats, l'usuari vol activar els xips ERT 54?(Possible transformació a grau militar a l'activació depenent del nivell d'energia Olimp)]

Xips ERT 54? Energia Olimp?, no entenia res, el dels xips seria possible, a la fi, a la taula del menjador quan compartia pis en Jonàs quasi sempre hi tenia fluids mecànics de peces biòtiques, i podria que algun xip, microscopi, anés a parar a la meva navalla rudimentària comprada a una botiga de productes bàsics macabeus. Però ,energía Olimp?, allò sí que no sabía el que era, i en aquell moment en la fugida el sistema va comentar alguna cosa d'aquesta energia, però a l'estar fugint vaig deixar aquesta incògnita a la part del darrere dels meus pensaments, lògicament en aquell moment, l'important era salvar la meva patètica vida.

Vaig optar per preguntar al sistema que era aquella energia Olimp de manera mental, encara que em trobava estúpid preguntar a un sistema que havia aparegut després de beure una beguda alcohòlica.

[Energia Olimp és una energia que els autoanomenats déus en les seves guerres entre ells van generar una energia que va afectar a tots els éssers dels meta-universos propers fent que a partir de llavors fos una energia que amb menor o major mesura estigues en tota la natura, a conseqüència alguns éssers poden manipular amb major o menor mesura l'energia per aconseguir diferents objectius, depenent del grau de control de l'energia, el primer ésser a poder controlar l'energia Olimp, a més de crear manuals per la posteritat, era un personatge de milers de milions anys enrere anomenat ****** de l'Univers XZ0000231991S23A34ADFLM EARTH a més d'1 Milió d'universos de distància de l'actual,L'antiga societat la anomenava Mana, però en una època i va haver-hi la confusió de si es parlava del cantant o de la energia del meta univers , llavors la majoria d'usuaris de l'antiguitat va decidir reanomenar-la energia olimp, Voldrà fer servir el nou nom olimp o prefereix fer servir el antic anomenat Mana?]

Que! Encara l'explicació sonava més estrambòtica, energia de la destrucció? , de una guerra entre déus ? , que ara estava a la natura ? olimp , mana? No ho acabava d'entendre , que tenia que veure ,una energia provinent de una guerra desconeguda, amb l'energia desconeguda per mi fins a aquell moment 

-D'acord! - vaig dir al sistema - digues li mana, i activa els Xips com es diguin- vaig dir

En aquell moment, màgicament en uns segons la meva navalla de tota la vida va començar a canviar com si estigués dins d'un videojoc retro d'en Jonas.

Es va transformar en una navalla utilitzable si es podia dir, segons el sistema podia des d'encendre foc, amb una llesca a transformar-se en una espasa llarga segons la mida que l'usuari establís a través d'un comandament mental, si és allò que necessitava només amb un pensament o aconseguia. a més una brúixola va aparèixer en la meva ment a l'activar-la per saber la direcció , només em faltava un mapa i sabria a on dirigirme segons les pròpies observacions que m'havia fet a mi mateix.

En aquell moment de no tenir temps per pensar, després de la transformació d'un ganivet en alguna cosa nova, va aparèixer un conill blanc saltant, sense temps de pensar, ja que inconscientment vaig pensar que si s'allargués la navalla en aquell moment tindria un bon sopar. dons tal dit tal fet, el ganivet és transformar ràpidament en una espasa llarga fins a empalar el pobre conillet que per desgràcia havia saltat en aquell moment de confusió davant meu, sense temps a reaccionar, fruit dels esdeveniments que estaven succeint davant la meva pròpia persona.

L'únic que estava segur és que després de fer una mica de foc amb una mica de llenya i rostolls d'el vols on em trobava no passaria gana en aquell moment.

Al final vaig fer una mica de foc , amb el ganivet acabat de modificar i les quatre branques que hi havia al voltant , després vaig netejar el conill segons les imatges que recordava, de un llibre de cuina que vaig consultar antigament mentre treballava per el senyor remigton , encara que no va ser l'únic llibre que vaig consultar, era el que en aquell moment de necessitat em va venir al cap, a més era d'utilitat en aquell moment.

Vaig estar aproximadament tres quarts d'hora netejant aquell conill que per mala sort seva, va caure en el moment en què aprenia a utilitzar el mana, o energia Olimp. Era el primer cop que caçava, bueno , caçar , caçar , més aviat no, llençar-se el menjar a taula , no es podria dir que es caçar , però el fet es que havia rebut el menjar a taula directament al plat a través de la espasa - ganivet que acabava de crear magicament amb un sistema desconegut provinent d'una beguda alcohòlica. 

Si m'ho haguessin dit feia un dia, no m'ho hauria cregut, doncs a la fi, aquí estava jo Garlick, menjant un conillet empalat al mig del no-res, fugint de la justícia o dels inquisidors que volien el meu cap.

 24 hores d'haver sortit del meu pis a prendre una primera copa , no ho hagués fet cas a la Mira. La pobre Mira que estaba boca terrosa després de la fugida que , jo per sort vaig poder fer …

Vaig decidir caçar una estona després de menjar el conill que havia caçat per pur sortilegi i vaig estar molta estona intentant-lo, potser hauria de ser per la meva experiència, o que els altres animals no eren a la zona després de la carnisseria que vaig fer en netejar la meva primera presa, que havia fet a la vida, que per salvar la seva vida van optar a evitar el cavernícola de la meva persona, destrossada pel salvatgisme en què la meva roba i el meu rostre tenia ple de sang de animal. Que em feia preguntar, com un animal tan petit tenia tanta sang per quedar cobert... La veritat és que no recordava que la sang de la Mira em va anar a parar a sobre i no ho podia o volia recordar, per això el meu cervell va decidir que la sang era tota del conillet -El pobre conillet- Aigh- Que bo que era!

Aleshores cap el tard vaig decidir una direcció a l'atzar i vaig començar a caminar i caminar , mentre caminava mica en mica es feia de nit , i per primer cop després de la fugida vaig tenir de tornar a buscar refugi per passar la nit , mentre buscava vaig trobar un riu estret que podia passar fàcilment a l'altre costat per on estava , però des de on estava es veia que milles més enllà es transformava en un gran riu que cada cop era més ample , com també , tampoc es veia cap rastre de civilització des del punt alt que estava.

Vaig decidir travessar el riu per aquell punt i anar riu avall per veure si trobava la civilització , tant per trobar la civilització com per fugir dels meus perseguidors , si per casualitat havien trobat la sortida secreta de aquell bar , per molt estranya que fos la sortida secreta. 

Segons havia escoltat els gossos blancs del Govern d'Eurípides, eren molt meticulosos amb els fugitius, o això és el que deien a tota hora al sistema de visualització estàndard que tenia tota llar, hi ha on es repetia fins a l'avorriment, entre programes en la publicitat governamental, fent entrar les masses la por de cometre cap delicte en el inconscient col·lectiu. Segons em deia en Jonàs, mentre modificava parts del seu exoesquelet, però per molt inconscient col·lectiu que fos, a mi em feia anar més de pressa buscant alguna manera de manera inexperta per esborrar el meu rastre, perquè el que era segur, és que ara era jo el que estava en el punt de vista del sistema governamental d'Eurípides e inconscients de la meva persona els meus rastrejadors segur que no ho estaven.

Aleshores al cap d'uns quilòmetres riu avall buscant la desembocadura del riu hi ha on la meva esperança era trobar la civilització en cas que els meus perseguidors; em cerquessin el rastre, poder despistar-los amb la confusió de les masses a la vegada per trobar una manera de deixar Eurípides a través d'un port espacial. Cap a un altre sistema que fos més amigable amb els macabeus, cosa que hauria de fer per contraban.

El problema és que no coneixia cap coyote que anomenaven els antics llibres d'història de la civilització humana, però encara que el coneixes per aconseguir fugir, tampoc tenia els diners per fer-ho servir, per moltes herbes medicinals que el sistema em deia i anava recol·lectant per al camí en cas que fos necessari, i obtenir ingressos un cop trobes el mercat negre macabeu en la civilització.

Ja que era l'únic que no estava en línia; era la informació del mercat negre. En un món on tot es regia per sistemes d'informació digital, tota la informació passava per sistemes en línia, però els macabeus teníem el nostre sistema, per poder comerciar amb la seua relativa seguretat.

 Un codi passat boca-orella per trobar els comerciants en cada lloc de la civilització, hi ha on el comerciant era sempre un macabeu, amb o sense codi de barres registrat i el client sempre era un macabeu, l'avantatge de saber si era un macabeu encara que no porten el codi de barres és que hi havia una frase que només els macabeus dèiem entre nosaltres que per molt que fos un agent governamental, si no responia correctament sabies que era un agent del govern intentar enxampar el mercat negre.

La gent que no compra habitualment al mercat, és pensaria que és fàcil de detectar amb la intel·ligència artificial que governava, la íd més avançada mai coneguda per governar.

 Però com era una frase que per molt simple, un agent governamental mai la diria, sobretot per què els llocs de trobada amb els agents d'entrada dels comerciants del mercat era a prop de les zones de màxima autoritat xenofóbicas es trobava, la frase era tan simple que la resposta si es trigava més de 5 segons en resposta, sabies que era un agent del govern, la frase era.- ei hola jo soc macabeu de la generació xx tu de quina generació ets?- 

Això enmig d'una conversa informal en el moment menys esperat, parlant de pastissos o del que fos establert en el codi secret de la ciutat , Marcat per grafismes en les parets que estava xifrat de tal manera en què només els macabeus sabíem el codi. Per una raó molt simple, eren grafismes que no farien mai els que estaven en la Qualificació, per exemple: posar grafismes de pastissos, amb unicorns. Per què no se sabia el motiu però la imaginació en els Qualificats no estava permesa. Si enxampaven algun ciutadà amb contes o novel·les de ficció, els hi baixaven la Qualificació, només podien parlar de coses que estiguessin aprovades per el sistema. 

Dons imaginació per xifrar converses. dibuixos de mags , unicorns i criatures fantàstiques provenia el nostre codi, si és que veiem algun codi nou, doncs parlàvem de mags amb altres dels nostres , ja que un Qualificat independentment del seu rang era un perill de parlar d'aquest temes, els únics que en podien parlar eren els agents del Govern "els Blancs" la policia secreta. Per Aquest motiu fèiem servir el doble xifratge, no era 100% segur , però des del meu coneixement d'ençà que és feia servir, cap mercat negre conegut per nosaltres.

 Ni els pocs secrets dels macabeus havien estat desxifrats! Podia ser com amb l'enigma dels nazis que els van enganyar un cop havian descobert el codi per guanyar la guerra, però en el fons, qui creu que els més baixos de la societat, tenen el poder de imposar-se en una societat en la qual érem minoria, a més sempre malvistos per tothom en excepció d'alguna persona o quatre que lluiten per canviar el sistema, i jo amb tots aquests anys només vaig conèixer en dos que tractaven bé a un Macabeu com jo. Sort d'en Jonàs i la Mira.

I per què sabíem el codi i que el govern no enxamparia mai el mercat negre, per què el codi només es transmet oralment després dels dibuixos secrets a les parets, aleshores només havies d'apropar-te a un macabeu amb el codi de barres preguntar -El dibuix de la paret saps que significa?- I segons el codi del dia si era un habitual del mercat negre o no et contestava simplement Pastissos, cadenes, gots, aliens, Cthulhu, etc. Si no el coneixia és deia -El mercat està tancat-. I llavors buscaves un altre Macabeu que coneixes el codi del dia i així fins a trobar el que coneixia el codi del dia hi ha on trobar l'agent d'entrada del mercat. Facil no ? 

En el fons mentre pensava que faria després de trobar la civilització, necessitava fugir de moment dels meus imaginaris perseguidors fins al moment, esperant que tardessin a trobar el meu rastre, amb nerviosisme igual que abans continuar baixant, seguint el riu , buscant l'esperada desembocadura que em portaria a la civilització, i des d'allà, al port espacial fora d'Eurípides.

Cada cop era més fosc i havia de tornar a trobar refugi. era el segon dia que dormia en un bosc, però vaig trobar un arbre immens hi ha on vaig optar per enfilar-m'hi i dormir entre les seves branques, ja que podria dormir amb relativa seguretat, i en cas que els perseguidors passessin per allà, dubtava que es posessin a mirar en cada arbre gegant , que hi havia en aquell bosc , per molts aparells d'alta tecnologia i gossos entrenats que fossin. En fi vaig dormir aquella nit una mica més segur que la primera vegada, o això és el que subconscientment pensava per sentir-me segur.